El Kochi (交趾, pronunciat Cotxi en japonès), també anomenat en japonès Kochi-yaki (交趾焼: Kochi + yaki, «ceràmica») i conegut en anglès com a Kochi-ware o Cochin-ware, es descriu en diccionaris com el Kojien com una referència original —igual que el Sansai (三彩: san cai, «tres colors») o el Hoka (法花: Fa hua)— a ceràmiques i porcellanes cuites a la Xina i a la regió de la Cotxinxina, al Vietnam. Etimològicament, el terme Kochi es vincula tant a la «Cotxinxina» (Cochin-china) com a la ciutat portuària de Cochin (Kochi), a l’Índia.
Des que aquestes peces van ser portades al Japó pels vaixells mercants marítims coneguts com a Kochi-sen (交趾船, vaixells Kochi), la ceràmica amb aquesta gamma cromàtica s’ha conegut i apreciat durant segles a Kyoto simplement amb el nom de «Kochi».
– Kochi-yaki (producció original): fa referència originàriament a les ceràmiques i porcellanes xineses d’esmalt a baixa cocció. A Kyoto, la tradició implica l’esperit de reproduir i respectar aquestes obres originals (honka). – Kochi (estil Kochi): fa referència a la «ceràmica d’estil Kochi» de Kyoto o Kochi-utsushi (交趾写, còpies a l’estil Kochi), mantenint així una distinció clara entre l’original continental i les creacions pròpies de Kyoto.
Durant el període Edo, els principals ceramistes de Kyoto van emprar termes com Kochi-mono i Kochi-utsushi, adaptant la ceràmica xinesa a la sensibilitat japonesa i desenvolupant-la com un nou estil ceràmic adequat a la vida quotidiana del Japó.
Després de la Segona Guerra Mundial, fins i tot la ceràmica d’estil Kochi produïda al Japó va passar a anomenar-se habitualment —o autodenominar-se— «Kochi-yaki». Per exemple, quan les successives generacions de Roseki apareixen en diaris i llibres vinculats a la cerimònia del te, se’ls presenta com a ceramistes de Kochi-yaki. Com que aquesta terminologia ha generat confusió en molta gent, nosaltres mateixos ens identifiquem cada vegada més com a creadors de Kochi-yaki dins l’àmbit més ampli de la ceràmica Kochi.
Així doncs, Kochi-yaki és un terme general que engloba tant les ceràmiques i porcellanes xineses originals d’esmalt a baixa cocció com la ceràmica japonesa d’estil Kochi. De fet, en els diccionaris japonesos de referència com el Kojien, figura com un nom comú que designa una categoria i una tècnica ceràmica pròpia, al costat del celadó (seiji) i la porcellana blava i blanca (sometsuke).
— Yoshinori AKAZAWA Roseki V BFA, Universitat d’Arts de la ciutat de Kyoto, Belles Arts (Kyoto, Japó) Membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica IAC (Ginebra, Suïssa) Membre de la Societat d’Investigació en Educació Artística de la Universitat d’Arts de la ciutat de Kyoto (Kyoto, Japó)
Els colors bàsics de Kochi i com dir-los
Yoshinori AKAZAWA Roseki V
Els colors clàssics de Kochi són els mateixos colors verd, groc i morat que Sansai.I blanc.Després de la Segona Guerra Mundial, Asagi va estar disponible de manera estable.L’anomenat color blau, Ruri també s’anomena Konjo.
AKAZAWA Roseki IV (Seichu AKAZAWA) (1941-2020): gerro de flors amb patró de línia Kochi dels anys 70
A Kyoto, el color varia segons la família de terrissers. En els temps moderns, hi ha terrissers que intenten imitar els colors d’altres cases tal com són. Hi ha decència, i la família que s’ha transmès durant generacions manté el seu propi color únic, alhora que s’absté de canviar lleugerament el color d’altres cases.
● Ao-Kochi (verd: Ao-gochi)
Seichu AKAZAWA Roseki IV (1941-2020) Bol de te Ao-Kochi Hoh-oh (Phoenixes)
La ceràmica d’esmalt verd s’anomena Midori o Ryokuyu, però a Kochi s’anomena Ao.Ao significa blau en japonès modern.En japonès clàssic, tot el verd s’anomenava Ao. Sembla que la gamma de colors del blau al verd al Japó s’ha anomenat Ao des de l’antiguitat, i Akazawa Roseki l’ha anomenat Ao-Kochi (Ao-gochi) durant generacions.Es diu Ao-Kochi (Ao-gochi) en conversa en públic.
● Ki-Kochi (groc: Ki-gochi)
Seichu AKAZAWA Roseki IV (1941-2020) Bol de te Ki-Kochi Hoh-oh (Phoenixes)
La 2a i 3a generació de Roseki va idear minuciosament un compost basat en el prototip groc que sovint es veu avui a Kyoto.El color groc canvia segons el mètode de cocció, per la qual cosa es necessita molta paciència per proporcionar un color groc Roseki consistent fins i tot amb el mateix material.Els materials canvien amb el temps.Meiji, Taisho, Showa, Heisei i l’esmalt evolucionen.Shuzo Akazawa Roseki Ⅱ va ser criat per tothom com Roseki de Ki-kochi exposant en exposicions públiques i rebent premis.
● Murasaki-Kochi (morat: Murasaki-gochi)
AKAZAWA Roseki II (1897-1976) Bol de porcellana Murasaki-Kochi Dragon
A causa de la naturalesa de l’esmalt morat, és fàcil bufar bombolles, i els petits forats anomenats forats tendeixen a romandre després de la cocció, de manera que s’ha evitat durant molt de temps com a color problemàtic. Roseki II va ser un dels primers a introduir un forn elèctric a Kyoto i el va utilitzar amb èxit per reproduir Murasaki-Kochi amb èxit.
● Shiro-Kochi (Blanc: Shiro-gochi)
SEICHU AKAZAWA ROSEKI IV (1941-2020) Shiro-Kochi Araiso mizusashi (recipient d’aigua dolça per a la cerimònia del te)
Kochi, un esmalt formulat amb pigments blancs, o un esmalt transparent.
● Asagi-Kochi (turc: Asagi-gochi)
Seichu AKAZAWA Roseki IV (1941-2020) Bol de te Asagi-Kochi Seigaiha
Asagi és japonès per l’anomenat color turquesa. El coure és el mateix material colorant que l’Ao-Kochi (verd), però si l’esmalt és àcid, es converteix en Ao-Kochi (verd), i si és alcalí, es converteix en Asagi-Kochi (blau turquesa). Després de la guerra, es va fer possible disparar de manera estable, i ara és el color bàsic. Asagi-Kochi també s’anomena de vegades Ao-Kochi.
El cobalt és la base per al desenvolupament del color des del blau viu fins a l’índigo.Es caracteritza per diversos colors lapislàtzuli en funció de la combinació amb altres pigments que es produeixin.El blau en el nostre japonès modern s’anomena Ruri en llenguatge arcaic.
● Moegi-Kochi (groc verd: Moegi-gochi)
Yoshinori AKAZAWA Roseki V (1971-) Caixa d’encens de conill Moegi-Kochi
Moegi és de color groc verd. És a dir, si és una barreja de groc i verd, o si és de color verd clar, de vegades s’anomena Moegi.